Carta Oberta de Jordi Quera
Benvolgudes i benvolguts excursionistes,
Ja fa gairebé tres anys que un grup de socis federats, procedents de diverses entitats excursionistes d’arreu del país i representant un ampli ventall de disciplines de muntanya, vàrem presentar una candidatura a la FEEC per intentar aturar, al nostre entendre, la pèrdua de significació de l’excursionisme català, amb ànims de dinamitzar-lo. El principal objectiu era enfortir les entitats i el paper de la federació que les agrupa, a més d’independitzar l’excursionisme català d’absurdes implicacions en òrgans estatals i interessos empresarials. Crèiem i seguim creient que el lideratge que ha ostentat l’excursionisme en diversos processos del país ha estat una peça clau. Avui, després de 150 anys d’història, per seguir fidels als valors que ens agrupen i ens defineixen al servei del país, la cultura, la ciència, l’esport i el respecte per les persones, la natura i els seus valors, calia bastir una renovació.
Després d’una campanya de desprestigi contra la nostra opció electoral que va desembocar en un procés confós, vàrem perdre les eleccions. Tot i creure-les injustes (sistema poc transparent, massa rígid i sense vot ponderat), vàrem acceptar-ne les regles, bo i acceptant que votessin els presidents no registrats, que n’eren molts. Tot i així, vàrem tenir més d’un terç dels vots i molt suport des d’amplis sectors de l’excursionisme.
Vàrem acatar amb desencís que la nova direcció de la FEEC mantingués la submissió a la FEDME, en general, i als esports de competició en particular. Vàrem observar, impotents, el desgavell de l’ECAM, els acomiadaments i el desmantellament d’òrgans que funcionaven. Vàrem presenciar les divisions internes, dins el propi equip directiu, i el fet que no es comptés amb nosaltres, ni tan sols per convidar-nos a les assemblees. Vàrem veure com es feia el suec en decisions clau com el suport (directe o indirecte) a les consultes sobiranistes o quedant al marge del debat de la “llei òmnibus” i vàrem haver de veure com el president electe dimitia abans de finalitzar dos anys de mandat; com es seguien gestionant pèssimament els refugis, la mala negociació de les assegurances, del conveni amb la Generalitat (no renovat), per citar algunes coses que han comportat canvis irreparables i la corresponent pèrdua d’ingressos… El seu principal punt del programa era fer estatuts nous abans de dos anys i els estatuts no han estat modificats encara, han anat canviat part dels càrrecs que es van presentar i s’utilitza el maquillatge com a principal sistema de funcionament. Per sort, els bons i experts professionals contractats que es van respectar, han aguantat els fronts clau com la gestió diària de la federació, el Vèrtex o el seguiment d’activitats o les comunicacions.
Fa una mica més d’un any, alguns membres de l’antiga candidatura ens retrobàrem per donar suport a la iniciativa de Palestra Excursionista, un fòrum obert d’opinió, amb l’objectiu d’obrir un espai de debat i revitalitzar l’esperit crític que necessita l’excursionisme per activar-se i comprometre’s amb la Catalunya del segle XXI.
És per això que el passat 29 d’abril vaig publicar un escrit en aquest espai de debat, en el qual apel·lava a la responsabilitat de tots els que formem part del moviment excursionista català i on destacava alguns punts clau a enfortir, apostant per empènyer junts, incloent-hi l’oferta d’ajuda a la nova direcció i a la junta de la FEEC, ometent ser excessivament crítics amb la seva deriva.
Així doncs, després d’haver comprovat que la tònica de l’equip directiu de la FEEC era seguir dient una cosa i fer-ne una altra (el president em va prometre convidar-me a l’assemblea i no ho feu) no veig que la situació actual de la junta de la federació camini amb responsabilitat i fidelitat a una ètica i uns principis inherents als valors de l’excursionisme, en els que crec fermament.
Per citar un exemple recent, no crec que es pogués convocar el pretès “Congrés del centenari de l’excursionisme” de la manera com es feu. Quan parlem de participació, parlem d’exposició oberta, de proposar espais de debat, de consensuar temes, confrontant posicions i respectant la comunicació. Enviar a les entitats el programa i el cartell del “congrés” el dia 24 d’octubre, començant els actes el 5 de novembre és una manca de respecte al col·lectiu excursionista. Esperàvem que l’assemblea demanes comptes de tot plegat però quan manca la dinàmica es fa molt difícil. Les entitats necessiten més debat i els nous temps demanen reflexió, estructurar les noves disciplines de muntanya amb serenitat i amb el consens des de totes les parts i encarar un nou excursionisme català innovador, dinàmic i no excloent. Per desgràcia l’estructura del “congrés” va desenvolupar-se en forma de conferències sense debat previ, sense respondre a cap treball previ en el sí de les entitats excursionistes. El procés preparatiu es va encarregar a una empresa aliena a la FEEC (Àtlas Consulting), i va organitzar-se al marge de tothom, amb molt poca dinàmica interna, molt poques reunions amb les entitats organitzadores, algunes de les quals se n’han desmarcat, i respectant ben poc les iniciatives existents. Com a exemple, des de Mountain Wilderness es va oferir ajuda i només se’ns va convocar a una reunió amb els representants de cinc entitats, la gerent i un representant d’Àtlas Consulting. Cap membre de la junta hi era present. Després només es va fer una altra reunió i al “congrés” no es parlà de temes clau com el medi ambient, refugis, valors, “llei òmnibus” o país. Qüestions de fons que interessen de ple, aquí i avui. Tant sols es contemplaren trenta minuts dedicats a la cultura excursionista. De quatre-centes entitats amb més de vuitanta mil excursionistes, es va aconseguir tant sols reunir uns dos-cents participants en els moments de màxima audiència, que simplement assistien a les ponències dels “experts”. En canvi, es va posar la por al cos en qüestions com la responsabilitat civil de les entitats excursionistes, de la necessitat de professionalització de les estructures, dels problemes de captació de socis i es va parlar molt d’espónsors, però molt poc de voluntariat.
Un congrés del “centenari de l’excursionisme català” que segueix convidant la FEDME i altres federacions espanyoles i, fins i tot, convidar-les a parlar de models. En cent cinquanta anys, l’excursionisme català sempre s’ha emmirallat amb entitats i organitzacions d’altres països i els seus alpinistes i experts, des d’una perspectiva oberta d’internacionalització. Molt diferent és homologar-se només amb les entitats de l’estat espanyol que mentre ens neguen drets de representació esportiva internacional, només intenten copiar-nos i aprofitar-se de la nostra tasca.
Tot això seria una reflexió tranquil·la si no fos, d’altra banda, que la FEEC i dos membres de la junta (un dels quals ja ha dimitit) han interposat una querella criminal “per difamació” a dos adherits a Palestra Excursionista per haver simplement haver expressat les seves opinions. Caldria haver consultat o comunicat a totes les entitats aquesta decisió i caldria informar-ne quan hi hagi una resolució, així com dels costos que això comporta.
Haver de sentir opinions contràries, va inclòs amb la responsabilitat de dirigir la junta de la FEEC. Judicialitzar aquestes opinions, no resol el problema ni l’amaga. El nostre excursionisme, cada vegada més polièdric, necessita enfortir els seus valors a partir del compromís dels seus membres i de la integritat, la sinceritat i el respecte envers tot allò que ens ha costat tant construir.
És per això i perquè crec sincerament que s’acosten temps difícils que anuncio la meva voluntat de posar-me al servei d’un projecte integrador que respongui al somni de tenir una federació d’entitats forta i independent. Cal trobar les millors persones i els millors equips per a cada lloc. Hem de dinamitzar el moviment excursionista per contribuir, sense excuses, a fer avançar el país. Per això cal lideratge, perseverança, efectivitat, convenciment i valentia. M’atreveixo a fer pública ara la meva intenció d’encapçalar o ajudar a endegar una candidatura que concorri a les pròximes eleccions a la FEEC perquè convé més que mai ajuntar esforços i talents. Compto explícitament amb l’equip al complet de l’anterior candidatura i amb altres persones que s’han afegit al projecte, però l’excursionisme es mereix més. Comptem amb entitats que ens obriran les portes des d’avui, per fer audiències públiques i escoltar i acollir propostes. Necessitem la vostra ajuda i el vostre compromís per aglutinar els millors perfils. Així, a mesura que anem configurant les necessitats i cobrint els espais de responsabilitat, informarem a tothom a temps i amb criteri. L’esperit crític i el debat obert seran ben rebuts, sense tripijocs. Partim del treball de fa tres anys i de l’experiència acumulada per configurar un bon programa, de manera que comptem amb el temps suficient per parlar amb tothom. Si el diàleg ens acostarà, les muntanyes que compartim ens faran lliures.
Jordi Quera
Adherit a Palestra Excursionista
President de Mountain Wilderness Internacional
L’Excursionisme a debat
Benvolguts excursionistes,
Ha arribat l’hora de sortir a la Palestra.
Aquesta frase té més de 2.500 anys i es refereix al fet de passar a l’acció, de sortir de l’anonimat i d’enfrontar-se amb el repte de millorar. En les escoles de lluita de l’antiga Grècia les palestres eren l’espai central del pati amb columnes on es lluitava, envoltat de les habitacions dels futurs guerrers. S’exercitaven a la Palestra i la gimnàstica era una preparació normal per l’ofici de les armes, en pro de desenvolupar la força física i l’elasticitat. Amb el pas del temps, va anar augmentant el paper de les palestres –que es va anar instal·lant en els gimnasos, banys, i altres espais públics– com a espai educatiu i social. És aleshores quan el mostrar les arts i l’exercici intel·lectual també s’associà a sortir a la Palestra.
El 1930, tres anys més tard de la primera publicació del seu “Manual d’excursionisme”, Batista i Roca amb un grup d’amics fundaren Palestra, que tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzava cursos d’història, literatura, art, i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural. En aquell moment va ser un moviment molt important per a l’excursionisme català i coincideix en el mateix any que es constitueix finalment la FEEC.
L’excursionisme és el paradigma del nou teixit associatiu que neix a finals del segle XIX, el qual defensa un clar interès i compromís pel país a partir d’incorporar diferents disciplines, i és per això que ben aviat esdevé un moviment actiu i de sòlida
base ideològica, assentada sobre la pràctica excursionista que a més del desenvolupament esportiu abasta diferents ciències (etnografia, geografia, geologia, cartografia, botànica…) i esdevé alhora un gran actiu pel coneixement del territori.
Avui, en el segle XXI, Palestra Excursionista neix d’aquests referents en un context nou, però amb un esperit similar als anteriors. Nou, perquè algú ha dit que Palestra Excursionista és el Wikileaks de l’excursionisme català i això els guerrers de l’antiga Grècia o Batista i Roca no ho haurien entès, tot i que si compartien la necessitat d’oferir arguments des dels seus convenciments i valentia. Similar als anteriors referents perquè lluitem contra els mateixos enemics que Batista i Roca –un estat opressor i un entorn conformat– i amb el mateix esperit dels cadets grecs, per saltar a la Palestra –al terreny de joc en termes esportius d’ara– per millorar i per donar el millor de nosaltres mateixos en pro d’un objectiu clar: defensar l’excursionisme.
Després de cent cinquanta anys del nostre moviment social, cultural i esportiu, que coneixem com a excursionisme català i que en tants moments ha estat punta de llança de tantes iniciatives, ara cal tornar a situar-lo com un important actiu social i cultural tot fent enfortir les entitats i els seus membres. Hem de començar per saber exigir competència i un clar compromís dels dirigents del teixit associatiu –entitats i federació– per recuperar la força i el protagonisme de l’excursionisme en el desenvolupament del nostre país, com hem fet en els moments més difícils, durant tota la nostra història.
I hem de començar per reivindicar a tothom (polítics, institucions, mitjans de comunicació…) els valors de l’excursionisme i el gran patrimoni històric i cultural que representa: bressol de moltes ciències –com ja he citat– iniciador de pràctiques
esportives com l’esquí, l’espeleologia, l’alpinisme, l’escalada (algunes d’elles olímpiques)… exponent indiscutible de resistència cultural i política, de compromís, de referent simbòlic (amb estelades i banderes als cims de les muntanyes)… de clar exponent formatiu (germà de l’escoltisme i el lleure) i precursor de l’ecologia… responsable d’infinitat de publicacions que han contribuït a un millor coneixement del territori i dels seus pobladors… entre moltes altres coses. I, sobretot, independent, deslligat d’un estat que no ens respecta i que no sap –ni ha entès mai– què significa el moviment excursionista pel nostre país.
Per això hem de sortir tots els excursionistes a la Palestra. No val creure’s que és responsabilitat d’uns quants, no val dir que ho hem muntat els de la candidatura a la FEEC, no val penjar-se medalles ni reivindicar protagonismes. Hem de sumar, hem de comprometre’ns totes i tots, hem de saber què volem!
No hem de tancar portes a ningú que cregui en l’excursionisme i vulgui ajudar a situar-lo altre cop al capdavant del país. Fa massa temps que hem abandonat un lideratge que ens pertoca i que ha de permetre situar la cultura excursionista al servei del país –quants llibres es presenten a les entitats? Quants manifestos hem endegat pel 10J o per les consultes? Quants congressos hem fet per entendre el nou context social de les activitats a la muntanya?… –. Anem enrere i és tard per buscar culpables, tots en som responsables!
Les noves formes de gaudir a la muntanya tenen tanta o més força social que abans, o sinó… Com és que un club virtual fa més actes culturals que moltes entitats clàssiques? O potser algú creu que no hi ha solidaritat a les curses de muntanya? O que cinc-centes persones sortint juntes a fer una activitat com córrer en espais de muntanya no ho fan amb esperit de pertinença a un col·lectiu? Això és força social! I ara som molts més que mai abans!!!!
Fa uns dies vaig tenir una llarga reunió amb el nou president de la federació, en Jordi Merino, just després de la dimissió de l’anterior president electe. Li vaig oferir ajuda i tot el suport per portar la FEEC a bon port perquè crec que cal reforçar
l’excursionisme amb més actes culturals, cal demostrar que hi ha un projecte sòlid de refugis i que son un patrimoni important a cuidar, cal reconstruir l’ECAM… calen moltes coses i com més siguem a treballar i més units estiguem, millor! Em va assegurar que es farà aviat la revisió d’estatuts per adequar-los a la legalitat vigent i que després convocarà eleccions, segons el compromís electoral de la seva candidatura. També em va dir que s’està preparant un congrés excursionista per la propera tardor i em va assegurar que em convidaria a les assemblees. He de confessar que em va agradar molt escoltar que a ell també li agradaria la desvinculació de la FEDME i vull, des d’aquestes línies, donar-li ànims per portar a terme aquests projectes en el temps que li resta i continuar deixant marxar les coses que funcionen, que n’hi ha hagut –com el Centre de Tecnificació de muntanya–, alhora que se segueixi fent crítica constructiva, en pro d’una major transparència, responsabilitat i efectivitat en la gestió de l’òrgan que ens agrupa. Amb serenitat, sense amenaces judicials ni imputacions gratuïtes i amb rigor, que és el que defensa Palestra. Cal que tots continuem reivindicant les nostres conviccions i manifestant les nostres opinions quan les coses no es fan com caldria ni en les formes ni en el fons, perquè el debat ens compromet.
Crec sincerament que tots hem de remar cap a la mateixa direcció. Entre tots hem de generar dinàmiques en positiu i treballar des del màxim de fronts possibles per un excursionisme fort. Espero que el congrés serveixi per assentar les bases del nou paradigma excursionista i sapiguem debatre qüestions ideològiques i estructurals (terminològiques, organitzatives, estratègiques, orgàniques…) per encarar el repte de construir un excursionisme de lideratge. Els més de 150 adherits a Palestra Excursionista i simpatitzants ho hem de facilitar i entre tots ho hem de fer possible.
Sortim a la Palestra. Resto al vostre servei!
Jordi Quera
Adherit a “Palestra Excursionista”
Cada vegada és més difícil comunicar-se dins la FEEC
Hola:
Amb la nova pàgina web de la FEEC la comunicació, en lloc de ser més fàcil, s’ha tornat molt més difícil.
Abans quan s’entrava a l’apartat “Divisions territorials”, a més de trobar-les i trobar els noms dels representants territorials, hi havia unes adreces electròniques pel que, qui volgués, li podés enviar un e-mail al representant territorial de la seva regió.
A més, hi havia penjat el calendari de reunions (dia, hora i lloc), de manera que qui volgués podia posar-se molt fàcilment en contacte amb els assistents a la reunió.
També hi havia penjat el reglament.
Ara no. Res de reglament (la pàgina no es troba). Res de dades de contacte directe amb el representant territorial: ni e-mail ni telèfon ni res de res.
El calendari de reunions està “claríssim”. Totes les regions sense excepció es reuneixen el 17 de novembre, a la seu de la UEC d’Olesa de Montserrat, i el 15 de desembre, a la seude GIRES (Sant Esteve Sesrovires).
Resumint: La FEEC funciona cada vegada més segons els models franquistes. Per quin motiu serà?
Podeu publicar aquest escrit on vulgueu.
Gemma
Certascan: Versió de la FEEC.
Tot i desconèixer encara què ho ha motivat tot, agraïm, si més no, que la FEEC hagi donat explicacions sobre l’assumpte.
http://www.feec.cat/fil-randa-certascan-les-entitats-excursionistes-de-catalunya
Denúncia de Certascan
Quedin provades o no l’exactitud dels fets, la sola polèmica sobre un president de la FEEC dedicant-se a anar en helicòpter a trencar els panys d’un refugi…per un litigi gens clar amb un guarda, empobreix la FEEC. Cal exigir explicacions clares al president en persona.
Text publicat al Facebook, pel guarda de Certascan:
Denuncia presentada en contra de Jordi Merino i Urbano, todos los miembros de la junta de la FEEC, Agustí Turón y Sergi Turón como presuntos responsables de allanamiento de morada. (més…)
Mostra de la incompetència de la FEEC
Hola:
Si voleu veure una mostra més de la incompetència de la FEEC entreu en la seva pàgina web, en Entitats, i en el cercador per comarca poseu Vallès Occidental i aneu comparant el nom de l’entitat amb la població en la que està: Us posaré alguns exemples
El Club Centre Excta. Palau Solità i Plegamans està a…SANT BOI DE LLOBREGAT
El Club Muntanyenc Sant Cugat està a …TERRASSA
El Centre Excta. Sant Perpétua està a ….BANYOLES
El Club Muntanyenc de Terrassa està a…..BLANES
I el Club Centre Excta. Llorençà està a…..VALLADOLID
Tots, això sí, al Vallès Occidental
Gemma
************************
Per molt que intentem ser positius, a vegades sens fa molt difícil ser-ho. Com pot ser que es faci un canvi al web i ningú es repassi els canvis? I si algú ho ha fet, com és que hi ha tants errors?, a part dels esmentats per la Gemma, hi han molts més, com per exemple el Centre Exc. Solsonès que segons la FEEC està a Tarragona, el Grup Exc. La Rata Cellarda, no figura a quina població té la seu (curiós que la FEEC no sàpiga on són les seves Entitats) i que ens dieu del Grup Exc. Campdevànol que ara està a Llagostera, comarca del Ripollès i així un llarg etc.
Vèrtex segueix vetant la veu dels federats
El passat mes de gener, des de Palestra, vam enviar una nota a Vèrtex per la secció cartes als lectors. Aquesta nota, amb la que voliem fer conèixer els avantatges de la desvinculació de la FEDME, no ha vist mai la llum.
Recentment hem sabut que la decisió de desestimar-la ha sortit de la mateixa direcció de la revista, sense cap mena de consulta amb el consell de redacció ni altres instàncies de la FEEC. Ens sentim defraudats, tant per no haver vist publicada una inquietud que creiem important, com pel poc sentit democràtic del procediment.
L’únic que ens queda és divulgar-la a través del nostre bloc:
A totes les persones i entitats excursionistes de Catalunya:
Benvolguts i benvolgudes companys i companyes excursionistes, (més…)
Comunicat a Palestra sobre les irregularitats a l’ECAM
En tant que treballador de la FEEC en els moments que es van cometre les irregularitats de l’ECAM que heu fet conèixer per mitjà del vostre blog, puc donar testimoni de la veracitat de diverses coses publicades.
Jo mateix vaig poder llegir el mail enviat pel Sr. Lattre a la secretaria de l’ECAM on ell comunicava estar exempt del pagament del import del curs.
El mateix divendres 21 de maig, davant la manca de professorat i avaluadors, l’organització em va demanar si podia formar part del tribunal de proves d’accés del dia 22 de maig (l’endemà!) a Castelldefels. Oferiment que, per raons obvies i en vista de les circumstàncies, vaig rebutjar.
Cal dir que jo mateix, en aquells dies, vaig informar a gerència -Sra. Conxita Rusinés- que s’estaven produint irregularitats dins de l’àmbit de les formacions federatives i que creia necessària la seva mediació davant la junta per tal de reconduir la situació.
Val a dir que en la meva condició de responsable de l’Àrea de Formació Reglada vaig suggerir al Sr. Lattre la possibilitat de comptar –per als cursos d’instructors voluntaris- amb la col•laboració del professorat (25 professors) que durant els darrers 8 anys han estat impartit, vinculats laboralment amb la FEEC, les diverses matèries de la formació de Tècnics d’Esport de Muntanya (Cicle formatiu FP) als IES Abat Oliba (Ripoll), IES CAR Sant Cugat i IES La Pobla de Segur.
Aquest oferiment no va merèixer ni tan sols la resposta per part del Sr. Lattre, actitud que ha estat l’habitual des de la seva arribada al càrrec.
Aquest mateix Claustre de 25 professors va sol•licitar reiteradament durant el curs 2009-2010 ser rebut per part de la direcció-coordinació ECAM i/o la Junta Directiva i, malauradament, van rebre també el silenci com a única resposta, fins que a finals de juny i per e-mail els van comunicar que hi hauria canvis i, si era el cas, ja els trucarien per futures col•laboracions (com observareu, hi ha moltes similituds amb el tema Certescans).
Sembla una evidència, però no està de més recordar-nos que dins la UIAA, en els països europeus on s’imparteixen formacions federatives de caire voluntari, professionals de la muntanya i benèvols treballen coordinadament amb una relació estreta i cordial. D’aquesta manera es dignifica les dues figures, s’afavoreix el coneixement mutu, es delimiten amb precisió les responsabilitats i –pel que fa pròpiament a la formació- s’estalvien les inevitables comparacions entre formacions de primera i de segona categoria. Sembla ser que a la FEEC algú té la clara intenció d’enfrontar aquests dos col•lectius, el que ens empobreix com a muntanyencs i com a país.
No em toca a mi dir si aquestes actuacions que ara surten a la llum són legals o no, el que sí que puc dir és que no són legítimes i que deslegitimen els qui les cometen per més que segueixen ostentant els càrrecs.
Fer silenci davant les injustícies, irregularitats i abusos de poder, alguna vegada pot ser mostra de sàvia prudència, però més freqüentment amaga la complicitat amb els qui les cometen.
Les entitats i clubs i els propis federats podem optar per la complicitat o podem reivindicar una FEEC on els nostres representants destaquin per la seva “talla” humana, voluntat de servei, honestedat i integritat moral.
Si m’he de tornar a federar a Catalunya serà quan estigui representat per aquests segons, mentrestant m’estic de federar-me ja que els actuals directius a mi no em representen.
Podeu fer l’ús que considereu adient d’aquest escrit, i per qui vulgui o necessiti més detalls, resto a la seva disposició.
Lambert Colás
(Ex coordinador dels Ensenyaments Reglats de Tècnics d’Esport de Muntanya CFTE-ECAM)
Acomiadat improcedentment el dia 14 de juliol de 2010.
Incertesa i neguit entre els guardes de refugi
Alguns guardes de refugis de la FEEC s’han adreçat recentment a Palestra Excursionista per fer-nos sabedors de la seva precària situació i la manera poc curosa com estan sent tractats per l’actual Junta Directiva de la federació
Els canvis que preveu la FEEC en la gestió dels refugis –una central de reserves privada- no s’estan engegant amb la transparència que caldria i sobretot s’està deixant als vigents guardes en una situació d’incertesa del tot innecessària i que no aporta res de profit per a ningú.
La central de reserves no és l’esperada. Quan la candidatura “Per una FEEC forta i independent”, en parlava en la seva campanya electoral, feia referència a una central de reserves pròpies amb participació dels propis guardes. El fet de (més…)
Palestra Excursionista 