L’Excursionisme a debat

Benvolguts excursionistes,

Ha arribat l’hora de sortir a la Palestra.

Aquesta frase té més de 2.500 anys i es refereix al fet de passar a l’acció, de sortir de l’anonimat i d’enfrontar-se amb el  repte de millorar. En les escoles de lluita de l’antiga Grècia les palestres eren l’espai central del pati amb columnes on es lluitava, envoltat de les habitacions dels futurs guerrers. S’exercitaven a la Palestra i la gimnàstica era una preparació normal per l’ofici de les armes, en pro de desenvolupar la força física i l’elasticitat. Amb el pas del temps, va anar augmentant el paper de les palestres –que es va anar instal·lant en els gimnasos, banys, i altres espais públics– com a espai educatiu i social. És aleshores quan el mostrar les arts i l’exercici intel·lectual també s’associà a sortir a la Palestra.

El 1930, tres anys més tard de la primera publicació del seu “Manual d’excursionisme”, Batista i Roca amb un grup d’amics fundaren Palestra, que tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzava cursos d’història, literatura, art, i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural. En  aquell moment va ser un moviment molt important per a l’excursionisme català i coincideix en el mateix any que es constitueix finalment la FEEC.

L’excursionisme és el paradigma del nou teixit associatiu que neix a finals del segle XIX, el qual defensa un clar interès i compromís pel país a partir d’incorporar diferents disciplines, i és per això que ben aviat esdevé un moviment actiu i de sòlida
base ideològica, assentada sobre la pràctica excursionista que a més del desenvolupament esportiu abasta diferents ciències (etnografia, geografia, geologia, cartografia, botànica…) i esdevé alhora un gran actiu pel coneixement del territori.

Avui, en el segle XXI, Palestra Excursionista neix d’aquests referents en un context nou, però amb un esperit similar als anteriors. Nou, perquè algú ha dit que Palestra Excursionista és el Wikileaks de l’excursionisme català i això els guerrers  de l’antiga Grècia o Batista i Roca no ho haurien entès, tot i que si compartien la necessitat d’oferir arguments des dels seus convenciments i valentia. Similar als anteriors referents perquè lluitem contra els mateixos enemics que Batista i Roca –un estat opressor i un entorn conformat– i amb el mateix esperit dels cadets grecs, per saltar a la Palestra –al terreny de joc  en termes esportius d’ara– per millorar i per donar el millor de nosaltres mateixos en pro d’un objectiu clar: defensar l’excursionisme.

Després de cent cinquanta anys del nostre moviment social, cultural i esportiu, que coneixem com a excursionisme català i que en tants moments ha estat punta de llança de tantes iniciatives, ara cal tornar a situar-lo com un important actiu social i cultural tot fent enfortir les entitats i els seus membres. Hem de començar per saber exigir competència i un clar compromís dels dirigents del teixit associatiu –entitats i federació– per recuperar la força i el protagonisme de l’excursionisme en el desenvolupament del nostre país, com hem fet en els moments més difícils, durant tota la nostra història.

I hem de començar per reivindicar a tothom (polítics, institucions, mitjans de comunicació…) els valors de l’excursionisme i el gran patrimoni històric i cultural que representa: bressol de moltes ciències –com ja he citat– iniciador de pràctiques
esportives com l’esquí, l’espeleologia, l’alpinisme, l’escalada (algunes d’elles olímpiques)… exponent indiscutible de resistència cultural i política, de compromís, de referent simbòlic (amb estelades i banderes als cims de les muntanyes)… de clar exponent formatiu (germà de l’escoltisme i el lleure) i precursor de l’ecologia… responsable d’infinitat de publicacions que han contribuït a un millor coneixement del territori i dels seus pobladors… entre moltes altres coses. I, sobretot, independent, deslligat d’un estat que no ens respecta i que no sap –ni ha entès mai– què significa el moviment excursionista pel nostre país.

Per això hem de sortir tots els excursionistes a la Palestra. No val creure’s que és responsabilitat d’uns quants, no val dir que ho hem muntat els de la candidatura a la FEEC, no val penjar-se medalles ni reivindicar protagonismes. Hem de sumar, hem de  comprometre’ns totes i tots, hem de saber què volem!

No hem de tancar portes a ningú que cregui en l’excursionisme i vulgui ajudar a situar-lo altre cop al capdavant del país. Fa massa temps que hem abandonat un lideratge que ens pertoca i que ha de permetre situar la cultura excursionista al servei del país –quants llibres es presenten a les entitats? Quants manifestos hem endegat pel 10J o per les consultes? Quants congressos hem fet per entendre el nou context social de les activitats a la muntanya?… –. Anem enrere i és tard per buscar culpables, tots en som responsables!

Les noves formes de gaudir a la muntanya tenen tanta o més força social que abans, o sinó… Com és que un club virtual fa més actes culturals que moltes entitats clàssiques? O potser algú creu que no hi ha solidaritat a les curses de muntanya? O que  cinc-centes persones sortint juntes a fer una activitat com córrer en espais de muntanya no ho fan amb esperit de pertinença a un col·lectiu? Això és força social! I ara som molts més que mai abans!!!!

Fa uns dies vaig tenir una llarga reunió amb el nou president de la federació, en Jordi Merino, just després de la dimissió de l’anterior president electe. Li vaig oferir ajuda i tot el suport per portar la FEEC a bon port perquè crec que cal reforçar
l’excursionisme amb més actes culturals, cal demostrar que hi ha un projecte  sòlid de refugis i que son un patrimoni important a cuidar, cal reconstruir  l’ECAM… calen moltes coses i com més siguem a treballar i més units estiguem,  millor! Em va assegurar que es farà aviat la revisió d’estatuts per adequar-los  a la legalitat vigent i que després convocarà eleccions, segons el compromís  electoral de la seva candidatura. També em va dir que s’està preparant un  congrés excursionista per la propera tardor i em va assegurar que em convidaria  a les assemblees. He de confessar que em va agradar molt escoltar que a ell  també li agradaria la desvinculació de la FEDME i vull, des d’aquestes línies,  donar-li ànims per portar a terme aquests projectes en el temps que li resta i  continuar deixant marxar les coses que funcionen, que n’hi ha hagut –com el Centre de Tecnificació de muntanya–, alhora que se  segueixi fent crítica constructiva, en pro d’una major transparència,  responsabilitat i efectivitat en la gestió de l’òrgan que ens agrupa. Amb  serenitat, sense amenaces judicials ni imputacions gratuïtes i amb rigor, que  és el que defensa Palestra. Cal que tots  continuem  reivindicant les nostres conviccions i manifestant les  nostres opinions quan les coses no es fan com caldria ni en les formes ni en el  fons, perquè el debat ens compromet.

Crec sincerament que tots hem de  remar cap a la mateixa direcció. Entre tots hem de generar dinàmiques en  positiu i treballar des del màxim de fronts possibles per un excursionisme  fort. Espero que el congrés serveixi per assentar les bases del nou paradigma  excursionista i sapiguem debatre qüestions ideològiques i estructurals  (terminològiques, organitzatives, estratègiques, orgàniques…) per encarar el  repte de construir un excursionisme de lideratge. Els més de 150 adherits a  Palestra Excursionista i simpatitzants ho hem de facilitar i entre tots ho hem  de fer possible.

Sortim a la Palestra. Resto al  vostre servei!

Jordi Quera

Adherit  a “Palestra Excursionista”

Carta de presentació

A totes les persones i entitats excursionistes de Catalunya

Benvolguts i benvolgudes companys i companyes excursionistes,

Ja han passat dos anys de les eleccions a la FEEC, que van donar com a resultat la Junta Directiva actual. Entre d’altres temes, aquell procés va servir per posar damunt la taula el debat sobre el tipus de relació de la nostra federació amb la FEDME. Des de la candidatura “Per una FEEC Forta i Independent” es proposava la desvinculació, mentre que l’altra candidatura, que finalment va ser la guanyadora, era i s’ha mantingut partidària de seguir vinculats a l’espanyola.

En aquests dos anys de mandat de l’actual junta, observem amb preocupació una davallada del marge de maniobra de la FEEC i una subordinació cada cop major cap a la FEDME. La política portada aquests dos anys, deixa sense contingut